Text: Gener Aymamí
Introducció:
El sender de petit recorregut PR-C
138 és un itinerari circular d'uns 12,5 km amb un desnivell acumulat de 450
metres, molt ben senyalitzat, que comença a l'estació dels FFCC de Vilanova del
Camí, travessa la vila, passa pel parc fluvial de l'Anoia, puja cap al mirador
de l'Aromir i pel molí dels Moletons torna cap a l'estació de Vilanova del
Camí.
En el tram de can Bernades al turó
de l'Aromir passa molt a prop de la cova del Mossèn.
En el tríptic que es va editar sobre
el PR s'explica que aquesta cova va servir d'amagatall durant la Guerra Civil a
mossèn Jaume. Segons les històries populars el capellà estava hostatjat a la
masia de can Bernades per escapar-se dels republicans i quan hi havia
escorcolls, marxava cap a la cova on estava amagat el temps necessari.
Recorregut: 8,5 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 385113
Y:
4601040
Z:
453 m
Terreny:
Calcàries
Situació: Des
del poliesportiu de Vilanova del Camí cal deixar a la dreta el camí del
cementiri, que és molt a prop, senyalitzat amb les marques del PR
i seguir la pista de terra apte per a tota mena de vehicles, es passa pel
costat de cal Llorenç i per damunt de la carretera, després a la dreta es deixa
la masia de can Titó i més endavant un camí particular, en el següent trencall
cal anar cap a la dreta, deixant la pista del davant que puja cap a un grup de
cases i un dipòsit d'aigua.
Seguint
la pista arribem a can Bernades on hi ha una cruïlla de camins, seguim ara la
pista amb els senyals del PR
amb la indicació dels Esgavellats i els Moletons, en ser al següent pal
indicador cal deixar el vehicle i continuar a peu el sender amb els senyals
grogs i blancs del PR
que s'enfila cap al turó de l'Aromir. Després de 15 minuts de forta pujada
trobem un corriol a l'esquerra amb senyals de color blau que porten cap a la
cova que està a uns 3 minuts.
Descripció: Es
tracta d'una balma que té al bell mig una petita cova d'uns 5 m de fondària per
2 d'amplada amb el sostre d'una alçada de 60/70 cm.
No
costa gens imaginar-nos que 80 anys enrere, amb els camins gens fressats ni
marcats aquest lloc enmig de la boscúria esdevindria un lloc prou ideal perquè
algú, en aquest cas mossèn Jaume, pogués romandre amagat.
