Text: Enric Porcel i Caro (G.E. Badalona)
No fa gaire, vam fer una excursió
a la recerca de l’avenc del Canal Negre, important avenc del Garraf (-120 m)
amb un interessant jaciment paleontològic. L’avenc en qüestió va ser objecte
d’un anterior post a aquest bloc, ja que erròniament
s’informava que aquesta cavitat havia desaparegut pels treballs de la pedrera
del Corral d’en Brouac al terme de Gavà.
L’equip estava format per membres
dels Departaments d’Ecologia i Paleontologia de la Federació Catalana
d’Espeleologia, aquest equip multidisciplinari tenia com a objectius, a part de
la seva localització per confeccionar la fitxa corresponent futur volum del
Catàleg Espeleològic de Catalunya, el de veure “in situ” l’impacte mediambiental
de l’esmentada pedrera, i per ultim l’estat del jaciment paleontològic
descobert per l’amic Quim (1) (2).
|
Lloc on s'ubicaven les instal·lacions de la pedrera |
|
|
|
Vista general |
|
Antics rètols trobats per terra |
|
Part superior de la Pedrera |
|
Perillosos penya-segats |
|
|
Vam deixar els automòbils a la
bifurcació que entre el turó del Gall i la riera Seca es dirigeix a la Vall de
Joan (abocador d’escombraries) i a la pedrera, aquí hi ha una cadena que ens
barra el pas.
Continuem caminant, al cap de poc
creuem el fondo del Canal Negre, on observem sota el pont el primer desastre:
un pas insuficient per les aigües del torrent resta quasi reblert per les terres arrossegades des de la pedrera,
ja que han utilitzat un vessant per a abocar argiles a la riera.
Arribem a la pedrera, els
edificis han desaparegut, així com totes les restes de metall i cablejats (els
saquejadors han fet l’agost). Un gran esvoranc s’obra als nostres ulls, en Quim
ens fa de Cicerone i ens instrueix sobre aspectes de la geologia del lloc, i
ens assenyala la possible ubicació de la boca de l’avenc, a dalt de tot del
front d’explotació, ens sembla força lluny i haurem de pujar per l’esquerra en
penosa ascensió.
Avancem i anem veient els
abocaments que arriben a la riera, és evident que aquesta s’ha vist alterada
per aquest immens tal·lus d’argiles, que ha cada pluja es va desfent i tapen el
llit del fondo del Canal Negre.
|
Zona on s'ubicava la posible cota 0 de l'avenc, a l'esquerra podem observar la capçalera del torrent escapçat per l'explotació de la pedrera |
|
Començament de la feixa d'accés a la cavitat |
|
Observeu les pedres que van caient de la pared |
|
Aquest es el punt on s'ha de començar a escalar per arribar a les boques de l'avenc |
El front d’explotació ha avençat fins a arribar
quasi a les xarxes de protecció, i en molts llocs s’ha menjat les fites de
delimitació. Després d’uns 30 minuts de caminada arribem a dalt de tot, encara
ens faltarà baixar fins a la capçalera d’un torrent escapçat per la pedrera. En
aquest punt trobem una cornisa practicable, però amb molts blocs caiguts, també
sentim pedres que es desprenen de tant en tant. Caminem per aquesta feixa, amb
una bona timba al costat i arribem al lloc on se suposa que hauria d’estar
situada la cavitat. En Quim reconeix el lloc però tot està canviat ens
assenyala un pedruscall gegant, pel s’intueixen algunes escletxes. Encara ens
falta arribar a la boca, ens posem a escalar, és una grimpada fàcil però molt
esposada en fer-se per sobre de blocs no gaire segurs.
Arribem a un primer forat, entrem
una mica per sortir ràpidament, doncs no és gaire estable. Uns metres més amunt
trobem un segon accés que dóna a un gran pou, donem una ullada i veiem que el
sostre està fet per blocs inestables, prenem les coordenades i fem alguna foto.
|
Inici de la via d'escalada |
|
Boca inferior |
|
Vista de vertigen des de la boca inferior |
|
Ascensió fins la segona boca |
|
Conducte d'accés dins de la boca inferior |
|
Boca superior. Observeu la precarietat dels blocs. |
|
Aquests blocs son l'actual sostre de la cavitat (!) |
|
Boca superior: pouet que aboca a un gran pou |
|
Coordenades: ETRS89 UTM 31N 0411404, 4570978, H=311 m.
L’exploració seria molt
perillosa, pot ser suïcida, no aconsellem a cap persona que baixi aquest pou en
aquestes condicions. La cavitat trigarà a estabilitzar-se, ja que les pluges
van arrossegant més terres i blocs al pou.
Malgrat tot, per a preservar la
cavitat i el jaciment paleontològic, s’hauria de demanar que respectessin la
feixa on està ubicat l’avenc, i no arribin a reomplir del tot la pedrera. És un
tema a estudiar detingudament.
Participants: Josep Cuenca, Josep
Pastor, Miquel Nebot, Joaquim Guillen, Joan Madurell i Enric Porcel.
Bibliografia
(1) GUILLÉN CASTEJÓN, J. (2012).- “Canal Negre 3 i la fauna de vertebrats del
trànsit del Pleistocè inferior al pleistocè mig del massís del Garraf”. Revista
Exploracions, 20 Pp: 3-53. Barcelona.
(2) GUILLÉN CASTEJÓN, J. (2015).- “Canal Negre 7: Fauna i flora Rissianes
de final del Pleistocè Mitjà en el massís del Garraf (Catalunya)”. Revista
Exploracions, 21 Pp: 11-55. Barcelona.