Text: Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)
Aquesta vegada presentem una cavitat força coneguda pels excursionistes, i visita obligada per als que pugen al tossal de la Baltasana (1.201 m), sostre de les comarques del Baix Camp i la Conca de Barberà, però mal documentada des del punt de vista espeleològic.
La nostra intenció era arribar a la cova seguint una pista que surt del coll de l'Arena (km 20 de la carretera T-700). i que en poc més de 2 km es porta fins a la cova, però va resultar que la pista estava prohibida per a vehicles, pel que vam optar per una altra opció, seguint una pista, aquesta sí permesa per als vehicles, i que surt des de Prades i remunta el barrancs dels Bassots fins a la cova.
El topònim que es coneix oficialment la cavitat és "Cova d'en Pere", però també la troben citada com "Cova del Pere", "Coves d'en Pere Roig" i "Cova del Perotis". Nosaltres preferim "Coves d'en Pere", ja que en realitat es tracta de dues cavitats: Una gran i una molt més petita.
Sobre la bibliografia espeleològica de les coves d'en Pere
La primera cita és de l'any 1918, i correspon al llibre Espeleologia de les comarques tarragonines de Joan Ferraté (1):
77.- COVES D'EN PERE ROIG
A quatre km. de Prades, passant pel collet del mas d'En Pagès i en direcció al Tossal de la Baltasana, es troben aquestes grans baumes, sota les quals els pastors d'aquelles altes serres hi han establert habitacions, amb espaiosos corrals per a el bestiar, dipòsits de palla i de pasturatges. Són dignes d'ésser visitades aquestes coves per la seva estructura i grandiositat.
En 1927 Josep Iglésies publica a la Revista del Centre de Lectura de Reus un article titulat "Catalogació d'avencs i coves de la vall del riu Brugent" (2). Aquesta és la seva visió de la cavitat:
Del Vosgià són esmentables les de l'Abellera i Cogullóns, obertes en conglomerats de palets de quarç i ciment roig, i en arenisques. Són les anomenades del Pere Roig, o del Perotis, les quals precisament no pertanyen a la vall del riu Brugent, les que assoleixen la màxima grandària, entre les del pis inferior del clap triàsic de la serra de Prades.
No serà fins a la publicació del setè volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya (3) l'any 1984, que trobem la segona cita. Aquesta vegada està citada com a dues cavitats diferents:
58 - Cova dels Perotis
Situació: Oberta a uns 5 km de la població de Prades, en direcció a la Moleta, justament al davant de la Roca de Grinyol.
Descripció: Són unes grans balmes utilitzades per a tancar el bestiar.
55 - Coves d'en Pere Roig
Situació: A 4 km de Prades, un cop passat el collat d'en Pagès en direcció al Tossal de la Baltasana, es troben aquestes balmes.
Descripció: Es tracta d'unes balmes de grans dimensions, aprofitades per a tancar el bestiar i on s'hi han edificat diferents habitacles.
Les coves d'en Pere i el Nen de Prades
Durant la tercera guerra carlina, uns dels guerrillers de les muntanyes de Prades fou en Pere Balcells i Masgoret, més conegut com el "Nen de Prades", nascut a Prades el 31 de març de 1885 i mort a Xerta, el 21 d'abril de 1875.
El seu pare treballava de pastor a una casa de les mes riques de Prades: la del Pere Roig de Cal Perotis.
En Pere, als 17 anys va decidir allistar-se a la causa carlina, i malgrat la seva joventut i analfabetisme, va arribar a capitanejar una important partida d’homes, i fins i tot, a desplaçar a d’altres caps.
Va acabar la seva curta vida, amb motiu d'una bala que va rebre en una topada amb les forces contraries a Xerta, el 21 d'abril de 1875. (4)
Cova d'en Pere (Prades, Baix Camp)
Recorregut: 19 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 333751
Y: 4576891
Z: 1169 m
Terreny: Gresos silícics
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: En el km 23,300 de la carretera T-700, ja dins de Prades, hi ha un aparcament i just a altre costat de la carretera trobem el carrer dels Colormers. Seguirem per aquest carrer, que aviat es converteix en pista i que segueix direcció NE. Aproximadament després de 3 km la pista està prohibida a la circulació de vehicles. Haurem de deixar el cotxe i seguir a peu uns 500 m. La cova, que està senyalitzada, es troba a 50 m de la pista, a la nostra dreta.
Descripció: L'entrada té una amplada de 15 m i una alçada màxima de 5 m. Antigament estava tapada per una paret de poca alçada i amb una porta d'accés, actualment força deteriorada. La cova manté més o menys l'amplada (8 m al fons) i va perdent alçada progressivament fins als 2 m al fons, situat a 19 m de l'entrada.
Al damunt mateix de la seva entrada, i força enlairats al seu exterior, encara es poden observar els forats on reposaven les bigues que sostenien la teulada quan anava fins al mur de carreus exterior, situat entre 4 i 5 m de enfora de la paret de l'entrada. A l'O s'hi conserva una portalada amb un arc.
Cova petita d'en Pere (Prades, Baix Camp)
Recorregut: 5 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 333739
Y: 4576886
Z: 1169 m
Terreny: Gresos silícics
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: Des de la cova gran passarem per l'arc situat al costat O i veurem la petita cova a uns 5 m més a l'O i un xic enlairada.
Descripció: Una boca de 3 m d'amplada dóna a una saleta de mateixa amplada i 5 m de fondària.
Bibliografia
(1)
FERRATÉ, J. (1918).-
Espeleologia de les comarques tarragonines pp. 1-133
(2)
IGLÉSIES, J. (1927).- "Catalogació d'avens i coves de la vall del riu
Brugent" Rev. Centre Lectura de
Reus (173):212-226
(3) BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1984).-
Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 7. Barcelona (Núm. 55 i 58)
(4)
CABRÉ, A. (2001).- Siurana: guia d'excursions per a fer a peu
Han participat:
- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Francesc Xaviar Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)