 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'entrada a la cavitat
Text: Enric Porcel (G.E. Badalona)
Climàtica i bioespeleològia: Joan Pallisé (G.I.E. Montblanc)
Fotografies: Xavier Samarra (G.E. Badalona)
Àngel Nicolàs (EGAN Igualada)
Introducció
Presentem aquí una cavitat prou coneguda a la zona de Pontils, es tracta
d'una cova d'interès arqueològic, faunístic i espeleològic.
Tot va començar quan l'incansable Joan Pallisé, en una de les seves
habituals recerques bioespeleològiques, ens comunica que seria interessant
aixecar el plànol de la cova, ja que passat dues estretes gateres s’accedeix a
zones no reflectides a l'única topografia existent. Llavors ja que el punt de
trobada ho van fer al poble de Sta. Coloma de Queralt, vam aprofitar per a quedar
amb els amics de l'EGAN, en Àngel Nicolàs i na Montse Vidal, que des del primer
moment van prestar tot el seu ajut.
Com que ens van ajuntar força exploradors, van fer dos equips, i uns vam
marxar cap a una altra cavitat, mentre que en Xavi Samarra, Joan Pallisé i jo ens
van encaminar cap a la cova ubicada al lloc conegut com "la Garganta".
Sense gaires problemes vam arribar a la cavitat i vam fer les tres tasques
que tenim previstes per aquell dia: identificació entomològica, reportatge
fotogràfic i aixecament d’una nova topografia amb la inclusió de les "noves"
galeries.
La veritat va ser que les "noves"
galeries no eren tals, ja que el jovent de Queralt, tal com es va comunicar l'Àngel,
i vam veure refermat pels graffitis, ja havia forçat aquestes gateres cap al 1975,
facilitant-nos el mateix Àngel una fotografia en blanc i negre, on surt ell
passant una gatera. Adjuntem algunes fotografies de 'Àngel.
COVA DE LA GORJA DEL GAIÀ
Sinònims: Cova de la
Garganta, Cova de Pontils
Situació
Lloc: La Garganta
T.m:
Pontils (Conca de Barberà)
Coordenades : UTM
ETRS89 365689,4592623
Altitud : 620 m
Espeleometria
Recorregut : 91 m
Desnivell : 8 (-5/+3)
m
Accés
Des
de Pontils, per la carretera T-201 en direcció Santa Perpetua de Gaià, pot aparcar-se
el vehicle al desviament que va cap a Viladeperdius i Valldeperes. Llavors
seguint un centenar de metres la
carretera cap a Santa Perpetua, just quan acabem de travessar l'engorjat, a la
nostra dreta tindrem el riu Gaià, i a l’esquerra hi tenim una cinglera per
sobre de la carretera.
Ens
trobem al lloc anomenat la Garganta.
Buscarem un caminoi una mica perdut que va seguint la base del cingle,
seguint-lo uns deu minuts cap a munt, fàcilment localitzarem la gran entrada de
la cavitat.
Història
Cavitat
coneguda de vell antuvi a la contrada, però que compta amb nombroses cites
bibliogràfiques degut al seu interès arqueològic. La seva utilització com habitacle
prehistòric sembla evident atès la seva privilegiada situació i orientació.
La
primera cita trobada és la d’en Font i Sagué el 1897, al seu "Catàlech
Espeleològich de Catalunya"(1) on a la pàgina 237 diu:
"Pontils.196 -COVA- Prop d’aquell
poblet, en lo siti anomenat "la Garganta", que és l'entrada d'un congost per
hont s'escorren les aigues dels termes de Santa Coloma, Montergull, Aguiló,
Bellprat, etc, hi hà una cova ara aparedada perquè no servís de refugi a la
gent de malviure".
Una
mica més llarg és el relat de la primera exploració documentada, feta el 1934
pel Dr Salvador Vilaseca (2):
"La Cova de la Gorja del Gaià és ben coneguda dels habitants de Pontils, d'on dista menys d'un quilòmetre en línia recta, i des d'on s'albira perfectament l'entrada. La seva proximitat ha facilitat les visites, i, en conseqüència, la remoció i destrucció dels dipòsits arqueològics principals, realitzada tant pels cercadors de suposats tresors cons per alguns excursionistes desitjosos de ferhi troballes...
Per a visitar la cova prehistòrica des
de Pontils, se .surt d'aquest lloc en direcció al SE., on es troba un molí í un
senderó que mena al Gaià, el qual es passa per mitjà d'una passera de fusta. Es
continua pel costat esquerre del riu, bo i seguint el camí de carro que mena a
Santa Perpètua, í en arribar a l'engorjat del Gaià s'emprèn l'ascensió del
cingle que forma el costat esquerre de l'estret, gràcies a un senderó
imprecís i molt inclinat que segueix el repeu d'un
espadat, entre aquest í el bosc. La boca de la cova s'obre de cara al S. SW.,
amb una ampla entrada en forma d'embut. Des d'allí es domina Pontils, í a més distància
i aigües avall del Gaià, Sant Miquel de Montcl W. i la serra de Romanill al SW. El
Gaià í el camí de Santa Perpètua passen pel peu de la cavitat, a uns cinquanta
metres per sota. Per a penetrar a la cova es pugen uns quinze metres finals de
fort pendent esglaonat, cobert per una gran quantitat de pedres, moltes de les
quals procedeixen d'un mur enderrocat que abans tancava la cova, i de terres
extretes de la cavitat pels que s'han dedicat a regirar-la. És probable que
l'excavació d'aquestes runes donés encara lloc a algunes troballes.
Superficialment, hi poguérem recollir alguns fragments
de terrissa i d'ossos humans. Un ufanós lledoner viu a la boca mateix de la cova.
Immediatament a l'entrada, segueix un corredor d'uns dos metres d'amplada per
cinc d'alçada com a terme mig, les parets del qual són llises i humides,
í el sòl, rocós í irregular. El mateix corredor es continua en el sentit NNE.,
peró després dels quinze metres primers s'eixampla fins a assolir una
amplada de cinc o sis metres. En aquest lloc í a mà esquerra es troba el
jaciment principal de la cavitat, constituït per terres negroses í pedres,
d'uns tres metres quadrats i d'uns trenta -cinc cm. de gruix, que, per
desgràcia, trobàrem ja remogut i saquejat. En el mateix lloc, però a mà dreta, existeix un amuntegament de
grans blocs que formen un conjunt compacte a causa de la tosca que els ha unit.
Al cap de vint-i-cinc metres, al sòl i a mà esquerra, es troba la boca d'un pou
vertical i estret. Un metre i mig més endins, el corredor descendeix bruscament
uns dos metres, es continua encara sis metres més en la mateixa forma i
direcció í després es bifurca en uns petits corredors paral·lels, els quals
perllonguen la cova uns deu metres més endins. La longitud total de la cavitat
és, doncs, d'uns quaranta -tres metres en la direcció S.SW.-N.NE. El seu origen
es deu a l'acció erosiva de l'aigua en una fissura primitiva de les calcàries.
La nostra primera exploració de la cova
de Pontils tingué lloc el dia 2 de setembre del 1934, amb el permís i la col·laboració
del seu propietari, senyor Josep Ferrer i Llorac (a) Valet (1).
(1) També
ens acompanyaren els nostres amics Josep Iglésies, autor d'importants treballs
geogràfics sobre les comarques tarragonines, Manuel Mata i Mn. Josep Vilarrubi,
Rector de Santa Perpètua.
El 4-5 de setembre
de 1971 és visitada per la SIE de Barcelona (3), que l'anomena Cova de la
Garganta (un dels seus noms populars) i li assigna 51 metres de recorregut en
una breu cita de les seves activitats anuals.
El 1975 és
explorada pel jovent de Santa Coloma de Queralt, passant una estreta gatera i
descobrint noves galeries (4). També trobem un grafit de Jaume, Galo i Robert
del 23-5-75. "Galo" es el renom d'en Salvador Palau i Rafecas.
El 5
d'octubre de 1975 rep la visita de l'ERE del CEC, que també l'anomena cova de
la Garganta, i li assigna 50 metres de recorregut (5).
Malgrat les nombroses
visites, la primera topografia de la cavitat no surt publicada fins al 1978 al
Catàleg Espeleològic de Catalunya (6), és obra de la SIE i li assignen 40
metres de recorregut.
El 2005
s'actualitza la fitxa arqueològica de la cavitat (10), la cova és inclosa al
Patrimoni Arqueològic, dins del Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat de
Catalunya.
Aquesta
fitxa ens diu que el tipus de jaciment es "Cova natural d'habitació sense estructures", la cronologia: "-2200 / -50 / 06.-Calcolític
/ 08.?-Ferro-Ibèric ?"
Com a
curiositat, dins de la fitxa, a l'apartat de Noticies Històriques s'esmenta:
"Actuacions d'afeccionats i clandestins / Marcelino
Riera / Prospectada asíduament Actuacions d'afeccionats i clandestins /
Salvador Palau i Rafecas / Prospectada asíduament.
Actuacions d'afeccionats i clandestins / Salvador
Vilaseca / Excavà la cova cap als anys 30"
De manera prou sorprenen, veiem com tot sovint hom
penja l'etiqueta de "afeccionats i clandestins" a personatges tan reconeguts
com Salvador Vilaseca i estudiosos molt estimats a la contrada, de les quals,
sense els seus treballs i publicacions, els despistats "professionals" autors
de la fitxa, no sabrien ni de l’existència de la cavitat.
Descripció
Ens
trobem a una gran boca d'entrada de 7,50 metres d'amplada per 7,30 metres
d'alçada, al peu d'una petita cinglera. Avancem per una galeria ascendent plena
de pedruscall, remogut en alguns llocs, efecte de cales i recerques de tresors
com comenta el Dr. Vilaseca al seu relat. Aquesta còmoda galeria continua
direcció NE uns 25 metres, ací trobem a la nostra esquerra un petit finestró de
forma irregular de 0,45 x 0,50 metres que ens porta a una saleta, per accedir
haurem de baixar un r-1,90.
Uns
5 metres abans, si anem per la paret de l'esquerra, arribarem a un pas estret,
per ara infranquejable, que comunica amb aquesta saleta. Si obviem el finestró,
la galeria d'entrada fineix uns 6 metres més endavant, a un parell de metres
trobem un petit pou (r-1,80) sense continuació.
Tornant
a
la saleta d'abans, i passat el finestró, trobarem un pouet a l'esquerra
d'uns 0,40 m de diàmetre i 1,80 metres de fondària, el baixarem, i ens
trobem amb
un petit habitacle de poc més d'1 metre, amb la peculiaritat que una
fissura
impenetrable que trobem a l'esquerra a nivell de terra, té comunicació
amb una
sala que descriurem més endavant i que és troba a un nivell inferior.
Al
fons de la saleta, a la dreta trobem una estretor de 0,25 metres d'amplada per
0,66 metres d'alçada, pas selectiu que ens porta a la cúpula d'una sala per on
desgrimparem amb facilitat un r-4,70. Trobem algunes formacions, a l'esquerra i
al sostre hi ha la connexió abans esmentada. La sala és d'uns 4 x 2 metres,
trobem alguns graffiti que jovent dels pobles del voltant: "Jaume, Galo i
Robert" de "Queralt2 23-5-75. Aquesta pintada ens confirma que aquesta zona,
malgrat no constar a la topografia de la SIE, ja era coneguda amb anterioritat.
A
la base del ressalt trobem altra gatera de 0,70 x 027 metres que ens porta a una
ultima galeria amb moltes formacions, baixarem un r-2,30. Som a una galeria de
6 metres de llarg orientada a l'Est, a 1,50 metres, un petit forat a terra,
pel que entrarem amb molta dificultat (r-1), ens porta al punt més baix de la
cavitat: -5 metres, es tracta d'un petit pis inferior sota la concreció que
cobreix el terra de la galeria.
El
final de la galeria es divideix en dues branques que acaben a menys de 2 metres
són conductes estrets i amb moltes formacions. Abans d'entrar a aquestes
derivacions, si pugem per la colada un r+1,65, arribarem a una galeria superior
bellament concrecionada, per la que podrem avançar uns 4 metres més.
Notes climàtiques i biospeleològiques
A
la nostra primera visita del 25/01/15 la temperatura exterior a les 10 h era de
2,5ºC, mentre a la sala després del pas estret i del pou era de 10,5ºC; a la
següent visita 01/02/15 a les 10 h del matí la temperatura exterior era només
de 2,5ºC mentre a la mateixa saleta interior era de 10ºC. Finalment a finals de
maig 31/05/15, el dia de realització de la topografia, a les 10:30 h la
temperatura exterior era de 17,5ºC i a l'interior de 12ºC. Aquesta lleugera
variació de la temperatura interna ens mostra la influència de les condicions
externes pel fet de trobar-se el punt de mostreig relativament a prop de les
parets exteriors de la cinglera.
Pel
que fa a les captures de fauna cavernícola cal comentar que la nostra
primera observació de la galeria superior oferia unes perspectives poc
afalagadores vistes les desfavorables condicions ambientals, que van canviar tot
just superar l’estrat gatera i accedir a la sala inferior.
Una
primera recol·lecció d'un coleòpter cavernícola Troglocharinus elongatus i la troballa de molts èlitres, ens feu
posar tres trampes, les quals degueren reclamar l'atenció i constituir una
intrusió per algun petit mamífer (possiblement una fagina), que remogué les
pedres de protecció i defecà sobre les tres, provocant la seva olorosa femta
una notable afluència de coleòpters recollint més de quaranta exemplars a la
següent visita. A banda dels Troglocharinus,
recol·lectàrem isòpodes, quilòpodes, araneids… observant també la presència
d'alguns ratpenats.
La presència d'aquesta espècie
de coleòpter cavernícola, àmpliament dispersa pel Bloc del Gaià i localitzada a
nombroses cavitats del Penedès, Alt Camp, Conca de Barbera… amb moltes
subespècies diferents, requereix un estudi de clarificació sistemàtica i ja
fou citada per O. Escola (7).
|
