INTRODUCCIÓ
Heus ací, dos avencs redescoberts recentment, dins de les recerques periòdiques que es fan a fi i efecte d'inventariar cavitats pel Catàleg Espeleològic de Catalunya, coordinat per en Jordi de Valles .
El primer, l'avenc de Tomàs Deu, va ser explorat per l'ERE-AEC l'any 1974, publicant la seva ressenya al seu Butlletí intern el 1979. Més tard va passar a l'oblit, fins a l'extrem que es va perdre la memòria de la seva ubicació. Diverses sortides, diverses informacions de dos pioners de l'espeleologia catalana, i sobretot perseverança van servir perquè per fi es trobes aquest forat molt emmascarat per la vegetació.
Referent al segon, va ser tota una sorpresa trobar un avenc en un lloc on no hi havia cap referència, i a més, relativament a prop del conegut avenc del Bruc.
Malgrat no tenir senyals de instal·lació a la seva capçalera, una pintada al seu interior ens orienta sobre els seus primers exploradors: el grup GRIS del GELS de Barcelona i sobre el seu nom: Joan Grao. Explorat, va resultar ser un pou únic de -6 metres de fondària.
Heus ací, dos avencs redescoberts recentment, dins de les recerques periòdiques que es fan a fi i efecte d'inventariar cavitats pel Catàleg Espeleològic de Catalunya, coordinat per en Jordi de Valles .
El primer, l'avenc de Tomàs Deu, va ser explorat per l'ERE-AEC l'any 1974, publicant la seva ressenya al seu Butlletí intern el 1979. Més tard va passar a l'oblit, fins a l'extrem que es va perdre la memòria de la seva ubicació. Diverses sortides, diverses informacions de dos pioners de l'espeleologia catalana, i sobretot perseverança van servir perquè per fi es trobes aquest forat molt emmascarat per la vegetació.
Referent al segon, va ser tota una sorpresa trobar un avenc en un lloc on no hi havia cap referència, i a més, relativament a prop del conegut avenc del Bruc.
Malgrat no tenir senyals de instal·lació a la seva capçalera, una pintada al seu interior ens orienta sobre els seus primers exploradors: el grup GRIS del GELS de Barcelona i sobre el seu nom: Joan Grao. Explorat, va resultar ser un pou únic de -6 metres de fondària.
  |
| Avançant cap a l'avenc Tomàs Deu |
Situació
T.m.: Begues (Baix Llobregat)
Lloc: Barranc innominat, Serrat de la Morella
Coordenades: UTM 31N-ETRS89 408811,4572053
Altitud: 522 m
Espeleometria: Desnivell: -14 m
Recorregut: 20 m
Accés
Cavitat de difícil localització, força emmascarada per
la vegetació.
L'avenc està situat al vessat esquerre d'un torrent
innominat que baixa des del serrat de la Morella, entre el Puig Ginebró (la
Bola) i el turó de les antenes, cap al fondo del Bruc.
Des de la porta de l'estació de telecomunicacions
ubicada al puig Ginebró, l'avenc està situat direcció 9º a 300 metres lineals sobre
plànol.
Nosaltres recomanem una aproximació sortint del
conegut avenc de la Discòrdia, anant cap al torrent de la dreta i anant
baixant-lo pel seu vessant dret, que és més fàcil de transitar. Quan arribem
aproximadament a la cota de 520 metres, haurem de creuar el barranc i
localitzar la boca en un promontori rocallós situat uns 5 metres per sobre de
la llera. Tot ell envoltat d'una espesa vegetació.
L'aproximació també es pot fer des de l'avenc del
Serrat de la Morella.
Descripció
Boca d'1 x 1,17 metres fàcilment desgrimpable en dos
trams de r-1,60 i r-1,40. En aquest primer pouet, al poc, observem un pou
paral·lel amb finestra d'entrada de 0,25 x 0,76 metres, aquest va a connectar a
la seva base amb altra entrada a la base del pou d'accés. Aquesta altra entrada
és de 0,48 x 0,30 metres.
Anirem baixant per una gatera amb gir a la dreta uns
tres metres. Ací ens trobem amb un petit corredor descendent profusament
decorat amb formacions, aquest passadís és d'1,60 metres d'alçada per 0,90
metres d'amplada i després d'avençar un metre i mig arribem a una capçalera d'un
pou de -9,20 metres.
Al final d'aquesta galeria i al costat de la boca del
pou, observem un petit forat impenetrable, que aprofundeix 1 metre i que va a
comunicar amb el pou esmentat.
Aquesta boca de pou és de 0,70 x 0,90 metres d'amplada,
si bé, immediatament es transforma en un estret pas que de seguida s'amplia.
Davallat aquest P-9, observem un petit pou paral·lel
que comença a uns tres metres i va a connectar per dos punts al pou principal,
un d'ells no penetrable.
El pou s'eixampla lleugerament i té les parets recobertes
de formacions litogèniques.
La base del pou és d'uns 3 x 1,50 metres, assolint la
cota màxima de -14 metres.
Com ja expliquen els seus primers exploradors, un xic
elevat trobem un forat amb una interessant corrent d'aire. És possible que
comuniqui amb la paret del torrent.
Història
Cavitat llargament oblidada, des del seu descobriment
i exploració el 31.03.1974 per l'ERE de l'AEC. Tan oblidada, que ens ha costat
moltes sortides de prospecció fins que al final s'ha aconseguit retrobar-lo.
L'única referència la trobem a un butlletí intern de l'ERE-AEC
de 1979 (1), veiem el relat dels seus descobridors:
“Avenc
d'en Tomàs Deu
Posteriorment, en el mes de març
de 1974 es va tornar a repetir l'experiència amb una troballa d'una cavitat la
qual rebé el nom de Tomàs Deu en memoria i record de l'inolvidable amic i
company que fou aquest.
Aquest avenc, es trova emplaçat
dins del terme municipal de Begues, en dirección S.E. del pic de la Morella.
Situant-nos en el corral del Bruc, en dirección a aquesta, es trova aproximadament
a 1/3 pujant per el torrent.
La cavitat consta d'un petit pou
de 3 m. que ens condueix a una gatera la qual ens porta a una sala d'un metre d'alçada.
Com anécdota curiosa i informativa en aquesta cavitat es trovaren gran
quantitat d'ossos al igual que en el pou restant de 9 m. Al final d'aquest
existeix una corren d'aire fred, per el que es dedueix que aquesta cavitat pot
donar molt més de si. Es rica en formacions d'anemolites i estalactítes. “
En un principi, la recerca va ser feta en diferents
sortides, espaiades des de 2012, per Carles Miranda, Josep Cuenca, Xavier
Samarra i Jordi de Valles, però no és fins el 22/02/2015 que en Carles Miranda
i Enric Porcel aconsegueixen la localització de la seva boca,
georeferentziant-la i retopografiant fins la capçalera del P-9,20.
El feliç retrobament, ha sigut gràcies a la
inestimable col·laboració dels veterans Lluís Muntán i Francesc Ximelis. Ja que
primer vam consultar a en Muntán, gran coneixedor del massís, en Lluís ens
comenta:
“Respecte a l'avenc Tomàs Deu,
jo havia dubtat si era el mateix que el del La doncs com pots veure en Chimelis
diu que esta entre l'avenc del Bruc i La Morella.
El que no quadre es que diu que
esta al SE de La Morella. Suposo que es va equivocar i volia dir que la Morella
està al SE. Però tampoc no pot ser doncs la Morella queda al NE de l'avenc de
la Discordia. Tot un misteri…
Posteriorment, vaig contactar amb
en Chimelis i em va dir que estaba prop del de la Discòrdia.
Crec que la única forma de
localitzarlo es anar amb en Chimelis. Ell em va dir fa uns 10 anys que segur
que el trovaría, doncs feia poc temps que va anar per allí i el va trobar.
Es va oferir a acompañar-me quan
vullgués.”
Amb aquesta valuosa informació, ens vam posar en
contacte amb el Francesc Chimelis, descobridor de l'avenc i autor de l'única
topografia existent:
“He buscat la información que em
demanes,
Per trobar-ho el millor és
situar-se a l'avenc de la discordia, si mires cap a Barcelona i a la teva dreta
està el mar, davant teu veuràs un torrent que baixa, baixant per ell està
situat a mà Esquerra.
Se que no es fácil de trobar”
A tots dos moltes gràcies, ja que sense els seus
consells, el retrobament de l'avenc hagués sigut més problemàtic, per no dir
del tot impossible.
Participants
Jordi Llorca, Emilia Doña, Josep Cuenca, Carles
Miranda, Enric Porcel (G.E. Badalona)
Arxi Litago (GRE Les Corts) i Jordi de Valles (E.C.
Gràcia)
Bibliografia
(1) CHIMELIS, Francesc (1979). Butlletí de Divulgació Espeleológica ERE-AEC.
Núm 0. Pp Barcelona.
 |
| Estat de la boca quan es va retrobar |
 |
| En Carles preparat per baixar, a radera les marques dels primers exploradors de l'ERE-AEC |
 |
| La boca d'entrada ja neta de vegetació |
 |
| El rocam ens fa intuir l'ubicació de l'avenc |
 |
| L'Emilia superant el pas estret de la capçalera del P-9 |
 |
| La capçalera del pou vista des d'abaix |
 |
| Possible continuació a la cota -14 m |
 |
| Mesures climàtiques |
Avenc Joan Grao
Situació
T.m.: Begues (Baix Llobregat)
Lloc: Fondo del Bruc
Coordenades: UTM ETRS89 31N 408660,4572457
Altitud: 475 m
Espeleometria: Desnivell: -6 m
Recorregut: 7 m
Accés
Cavitat situada a uns 100 metres al SE del conegut
avenc del Bruc, passat el barranc i ascendint fins als 475 metres d'altitud.
Des de la seva boca es visualitza l'antiga plataforma
de l'avenc del Bruc.
Situada a una diàclasi, i força amagada per un
exuberant càrritx.
Descripció
Avenc situat a una fractura esglaonada. La boca és d'1
x 1 m. Baixem 2 metres de conducte inclinat i ens trobem a la capçalera d'un
pou de 4 metres de fondària, d'uns 0,60 x 1,50 metres d'amplada.
A la base del pou, si mirem direcció NE trobem una entrada
de 0,80 metres d'alçada i 0,60 metres d'amplada que porta a un petit conducte
descendent d'1,30 metres. A sobre d'aquesta entrada hi ha una petita finestra
de 0,50 x 0,50 metres que comunica amb el sostre del conducte esmentat. Si
mirem direcció NO, hi ha un insignificant pou adossat de 0,50 metres de fons i
0,70 metres de diàmetre. En aquest punt es dóna la fondària màxima de l'avenc:
-6 metres.
Història
Avenc totalment desconegut, sense cap referència
escrita, i sense cap spit o restes d'instal·lació. Peró baixant un parell de
metres trobem una pintada a la paret del pou que posa: “AVENC JOAN GRAO GRIS”. Ací tenim la pista del grup
descobridor: el Grup de Recerques i Investigacions Subterrànies del GELS (Grup
Excursionista de La Salle).
Es tracta d'un grup de vida efímera de la Salle
Bonanova, va existir al final dels anys 70.
Únicament sabem que van ser els descobridors del
proper l'avenc de la Pinya a la serra de la Guàrdia també al terme de Begues.
Fruit de les prospeccions fetes al voltant de l'avenc
del Bruc, en Carles Miranda i Enric Porcel del GEB, localitzen la boca el dia
22/02/2015, tornant per completar la fitxa de catàleg el dia 8/03/2015, aquesta
vegada acompanyats de Jordi Llorca, Jordi de Valles i Josep Cuenca.
Participants
Carles Miranda, Jordi Llorca, Josep Cuenca, Jordi de
Valles, Arxi Litago i Enric Porcel.
 |
| Ubicació de l'avenc |
 |
| En Carles observant la troballa |
.jpg) |
| Primer tram del pou |
 |
| Pintada dels primers exploradors del GRIS |
Text: Enric Porcel (G.E. Badalona)
Fotografies: Jordi de Valles (E.C. Gràcia), Carles Miranda i Enric Porcel (G.E. Badalona)
Fotografies: Jordi de Valles (E.C. Gràcia), Carles Miranda i Enric Porcel (G.E. Badalona)