.bmp)
Presentem una nova cavitat que tot i que és
coneguda, no havia estat citada en medis espeleològics.
.bmp)
La cova ha estat excavada, i tot seguit reproduïm els resultats (informe arqueològic):
Durant l'excavació realitzada l'any 1991 es delimitaren 3 espais ben
diferenciats: la cova i el seu passadís d'accés, la balma i l'acumulació
exterior de terres provinents del buidatge de la cova. 1.- LA COVA i EL
PASSADÍS D'ACCÉS: Tenen una superfície total aprox. de 13 m2. Tot i que un dels
objectius de la intervenció era establir l'estratigrafia interna de la cova per
tal de poder resituar les troballes aconseguides pels aficionats, es constatà
que la cova havia estat pràcticament buidada, i hi restava poc sediment
original. Cal destacar l'absència gairebé total de restes materials provinents
de l'excavació d'aquesta àrea, destacant-se tan sols la troballa d'una dent
humana, d'una peça de sílex retocada i d'una dena de collaret en pedra. L'única
evidència de la possible estratigrafia d'aquesta cova són les informacions
facilitades pel Sr. Casas. Segons aquestes informacions, sembla que el material
estaria acumulat majoritàriament en el sector més oriental de la cavitat. 2.-
LA BALMA que dóna accés a la cova està oberta enmig dels blocs calcaris, a uns
3 m d'alçada respecte la zona de contacte amb el bosc. Té uns 7 m d'amplada per
13 m de llargada (91 m2) i està orientada a migdia. Tan sols s'observà una
petita quantitat de sediment davant del passadís d'entrada a la cova, on es
realitzà un sondeig que no aportà cap resta material ni estructural i, per
tant, és difícil poder afirmar o negar la possible utilització de la balma en
algun moment prehistòric. 3.- LA ZONA EXTERIOR correspondria a l'abocament del sediment
extret pels aficionats de l'interior de la cova. Aquest sediment segurament fou
llençat des de la boca de la balma configurant-se un terraplenament de secció
triangular i cònic al peu d'aquesta. El dipòsit presentava superficialment una
gran quantitat de restes de fauna, així com ascles de quars i de sílex. Quant a
les restes arqueològiques, s'han recuperat un total de 453 restes lítiques de
sílex, quars i cristall de roca que correspondrien en la seva pràctica
totalitat a restes de talla (ascles sense retocar), havent-se localitzat tan
sols dues peces retocades, una lamineta en cresta de sílex i una ascla de sílex
amb retoc abrupte. El material ceràmic recuperat fou escàs (tan sols 21
fragments informes de ceràmica feta a mà de petit tamany) i no es pogué situar
en un context cronocultural. Es localitzà un únic element d'ornamentació: una
dena de collaret cilíndrica feta en calcària i fragmentada en un dels seus
extrems. Quant a les restes antropològiques, destaca el considerable nombre de
dents humanes (156 en total). La presència d'altres materials ossis humans és
molt escadussera i poc significativa (8 falanges i alguns fragments i estelles
sense significació). També destaca l'elevat nombre de restes òssies de fauna
recuperades (macrofauna i microfauna). CRONOLOGIA I FUNCIONALITAT DE LA COVA:
L'absència de restes arqueològiques "in situ" no ha permès determinar
amb precisió l'abast temporal i funcional de la presència humana a la Cova dels
Ossos. En aquest sentit, cal recórrer als estudis dels especialistes i a les
dades que puguin aportar les restes materials recuperades. Segons les restes
faunístiques recuperades, es poden plantejar diverses hipòtesis alternatives de
funcionament de la cova: a) Utilització de la cova com a lloc d'habitació per
part de grups de caçadors-recol·lectors. Cal dir que el tipus d'associació
faunística de la Cova dels Ossos és similar al documentat en jaciments amb
cronologies del Paleolític Superior-Mesolític (en el marc de Catalunya). b)
Funcionament de la cova com un espai especialitzat en el qual es desenvolupen
activitats vinculades a la consecució de pells (carnívors, conills), sense que
això exclogui la seva possible utilització com a lloc de refugi o habitació
esporàdica o com a indret d'enterrament. c) Les restes faunístiques recuperades
són el resultat de diverses ocupacions-utilitzacions d'aquest indret per part
de diferents grups humans. Segons les restes humanes recuperades, s'ha posat de
manifest la utilització d'aquesta cavitat com a lloc d'enterrament múltiple,
havent-se documentat la inhumació de com a mínim 19 individus. Tot i que no se
sap quin fou el ritual funerari emprat, el fet que sigui un enterrament
múltiple en cova permet situar el jaciment en un ample ventall cronològic que
podria anar del Neolític Final-Calcolític al Bronze Antic (2700-1500 BC) (sense
calibrar). Aquesta adscripció cronològica sembla reforçada per les
característiques generals de les restes arqueològiques trobades i, en
particular, per un botó d'os piramidal de perforació en "V" i base
quadrada recuperat pel Sr. Casas. Així doncs, sembla que globalment es pot
parlar d'una utilització funerària de la Cova dels Ossos, amb un ritual
d'enterrament múltiple que es situaria a l'entorn del 2000 BC (sense calibrar).
Recorregut: 16 m
Coordenades (ETRS89):
X: 432633
Y: 4630146
Z: 970 m
Terreny: Calcàries
Situació: Al cinglet
que es forma al cantó oriental del pla de Querol.
Anant per la carretera de Tona a Collsuspina, i a cosa de 1,5 km abans d'arribar a la població, surt una pista
asfaltada que en cosa de 400 m ens situa en una masia. D'aquí parteix una pista secundària que
seguirem cosa de 300 m. La cova es troba en un cingle de forma característica
que tenim a la dreta.
Descripció: La boca és
una bauma, d'uns 10 m d'amplada per uns 3 m de fondària mitja. Del
seu extrem occidental surt una galeria estreta que, una vegada superada, ens
deixa a una cambra de 4 x 2 m amb evidents senyals d'haver estat excavada.
Dades: Ferran
Cardona
Bibliografia
VALLES, J. de (2010).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 4 (Topografia)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
Nota: Hem eliminat les dues últimes fotografies ja que corresponen a una altra cova i es van posar per error.
Han participat:
- Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia
de Badalona)
- Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)
- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de
Badalona)
- Héctor Cuenca
- Estefania Cuenca
- Estefania Cuenca
- Anna Ruiz
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp){kind=link}